Avui dijous 20 de novembre fa cinquanta anys de la mort de Francisco Franco, el 20 de novembre de 1975. Mig segle després, la data continua sent un moment clau per revisar què va significar la dictadura franquista per als municipis del país. En el cas de Santpedor, la documentació històrica disponible permet reconstruir l’impacte del règim i, sobretot, la repressió exercida després de la Guerra Civil.
Segons les fonts recollides per diferents investigadors i per la documentació de la Causa General, a Santpedor la postguerra franquista es va traduir en 94 consells de guerra que van afectar veïns i veïnes del municipi. D’aquests, 37 van ser enviats a camps de concentració i 18 van ser destinats a batallons de treball. Entre les persones encausades hi havia també vuit dones, una dada que evidencia l’abast social de la repressió.
La documentació també recull els noms de diversos veïns executats o morts a conseqüència de la repressió franquista. Entre els executats hi consten:
- Brígido González Segura (CNT)
- Eladio Pozo Ortuño (CNT)
- Ramon Jordana Sucarrats (CNT, POUM)
- Jaume Ubach Cots (POUM)
- Celestí Vila Branzuela (UR)
- Joan Prats Artigas
- August Vila Peña (POUM)
A més, Jaume Colldeforns Roca (UGT) hi apareix com a mort a la presó a causa de les condicions de reclusió.
Una repressió basada en sumaris i testimonis divergents
La Causa General i altres documents franquistes van registrar centenars de testimonis, sovint contradictoris, sobre els fets succeïts al poble entre 1936 i 1939. Les fonts recollides mostren que alguns episodis violents atribuïts al període revolucionari són relatats de manera molt diferent segons d’on prové la declaració: mentre alguns sumaris apunten a responsabilitats locals, altres testimonis assenyalen actuacions de comitès vinguts de fora, com ara de Manresa, Súria o Sant Fruitós.
Aquesta divergència entre versions ha complicat la reconstrucció precisa dels fets, tal com indiquen els historiadors que han treballat aquests arxius, però alhora aporta una imatge clara de com la repressió franquista va utilitzar els sumaris judicials per depurar responsabilitats i castigar tant la militància política com la participació en els comitès locals durant la guerra.
Un municipi amb activitat sindical i política prèvia a la guerra
Santpedor va ser, abans del conflicte, un municipi amb una presència notable de sindicalisme agrícola i industrial. Hi havia activitat de la CNT, de la UGT, d’Unió de Rabassaires i del POUM, amb episodis de conflictivitat laboral destacats, com el lock-out de la fàbrica Puiggrós o el suport mutu entre obreres i rabassaires en vaga.
Durant la guerra, el municipi va viure incautacions de propietats, processos de col·lectivització i canvis administratius com el canvi temporal del nom del poble a “Graner de Bages”, reconegut al DOGC el 3 de febrer de 1937. Aquestes decisions, preses en el context del poder republicà, serien posteriorment anul·lades pel règim franquista durant la postguerra.
