L’Ajuntament de Santpedor va celebrar ahir dimarts, 11 de novembre, el Ple ordinari corresponent al mes de novembre a la Capella Sant Andreu, a partir de les 19:00 hores. La sessió, que va poder ser seguida en directe per YouTube i Ràdio Santpedor (90.0 FM), va estar marcada pel debat econòmic sobre la millora de la xarxa d’aigua i el rebuig d’una moció clau presentada per la CUP-AMUNT per municipalitzar el servei de neteja.
La millora de la xarxa d’aigua, aprovada per unanimitat
Un dels punts centrals de l’ordre del dia (Dictamen 2.2) era l’aprovació inicial del projecte executiu per a la millora de la xarxa d’aigua en baixa i la digitalització del sistema de Santpedor. El govern va aclarir que el cost, xifrat en 336.600 euros, corresponia a l’execució de l’obra i no només a la redacció del projecte.
Representants de l’oposició (SEAM i CUP) van expressar la seva preocupació sobre el finançament, qüestionant per què l’Ajuntament havia d’assumir part de la despesa quan creien que l’empresa concessionària, Aigües de Manresa, obtindria un benefici directe.
El regidor i segon tinent d’alcalde Josep Illa va replicar reiteradament que la xarxa és propietat municipal i no de l’empresa. A més, va explicar que el finançament prové d’una “bossa de diners” inherent al rebut de l’aigua que l’usuari paga per inversió i millora d’infraestructures. Aquesta bossa té fons suficients per cobrir l’actuació. La millora, que busca evitar fuites i aconseguir més eficiència, beneficia directament l’usuari. Es va detallar que la digitalització es refereix als comptadors sectorials de distribució, i no als comptadors domiciliaris.
Tot i que el projecte no s’havia previst inicialment en el pressupost, el dictamen es va aprovar finalment per unanimitat.
Municipalització del servei de neteja
La moció presentada pel grup municipal CUP-AMUNT (Punt 3.1) per a la municipalització del servei de neteja dels edificis municipals va generar un intens debat.
Aina Fernàndez (CUP) va defensar la moció com un acte de “voluntat política” per dignificar un sector sovint precaritzat, feminitzat i invisibilitzat. Van argumentar que la gestió directa generaria un estalvi significatiu en eliminar el 21% de l’IVA (51.450€ anuals) i el benefici empresarial (10.046€ anuals), sumant un total de 245.987€ en quatre anys, diners que es podrien reinvertir en el servei i millors condicions laborals.
L’equip de govern es va oposar, argumentant que la internalització suposaria un increment de gairebé el 20% de la plantilla municipal, implicant una càrrega administrativa i de gestió de recursos humans que l’Ajuntament creu que no podria assumir de manera eficient. També van apuntar a la possible dificultat per estabilitzar personal que realitza jornades a temps parcial.
En motiu l’oposició del govern, l’abstenció del SEAM i els únics dos vots de la CUP, la moció no va prosperar en la votació final.
Fiscalització i Control: cobells, IA i cultura
En l’apartat de control i fiscalització, el grup SEAM va preguntar per l’estat dels cobells (contenidors) de recollida porta a porta, ja que, tot i haver-hi hagut inversions (incloent 32.000€ al juny), hi ha veïns i comerços que encara no disposen del material necessari. L’executiu va assegurar que hi ha estoc de cobells multifracció i que les darreres compres s’han fet per preveure necessitats, així com per atendre les demandes específiques dels comerços.
També va ser objecte de fiscalització la contractació d’un servei de bases jurídiques amb intel·ligència artificial. La vicesecretària va explicar que es tracta d’un suplement a una base de dades jurídica existent (Revista del Consultor) que millora la cerca i inclou un traductor. Pel que fa a la protecció de dades, es va garantir que les cerques i les dades queden restringides a l’ús intern de la corporació.
Un altre punt de fricció política va ser la contraprogramació d’actes culturals. La CUP va criticar la manca de promoció i la coincidència d’activitats del Cicle Tardor Feminista amb el Correllengua, i fins i tot amb un concert organitzat pel mateix Ajuntament. El regidor Jordi Rojas (Sumem per Santpedor) va reconèixer la coincidència, argumentant que les agendes sovint se solapen en un “poble ric i divers”, si bé la primera tinent d’alcalde Aubarell va admetre que cal millorar la comunicació entre les àrees.
Precs i Preguntes: Inversions Pendents i Asfaltatge
El Ple va concloure amb un llarg torn de precs i preguntes, incloent un repàs extensiu del Pla de Contractació 2025. Dels 38 contractes inicials, el pla s’ha ampliat a 42. Es van detallar nombroses licitacions finalitzades o en curs (com l’asfaltatge, la campanya d’asfalt, subvencionada per la Diputació per 190.000€, o els treballs previs per la rehabilitació de l’antiga residència Sant Josep).
No obstant això, es va assenyalar que temes recurrents com la rehabilitació de la coberta de Cal Llobet i els vestidors de la piscina segueixen pendents. Pel que fa a l’adquisició dels terrenys del CAP, es va confirmar que s’està avançant en el canvi de sistema urbanístic i ja es disposa d’un informe favorable d’Educació, tot i que el terreny és ara mateix zona d’equipament, però encara no és un “solar” edificable.
Finalment, les obres d’asfaltatge previstes al carrer Pontsgrau i Monjo van generar inquietud. Tot i agrair la millora i l’eixamplament de voreres que suposarà la pèrdua de places d’aparcament, l’oposició va qüestionar per què no es resolien primer els problemes estructurals del clavegueram abans de reasfaltar. El govern va reiterar que aquesta actuació se centra en el ferm de la calçada i que la revisió de la xarxa de clavegueram es farà de manera integral.
En l’àmbit social, es va debatre l’ambient de la Castanyada. Daniel Davins (SEAM) va lamentar la baixa afluència al concert juvenil organitzat pel consistori com a alternativa segura i sense alcohol (€1.300 d’inversió). Roser Llobrera, regidora de Joventut, d’infància i de Participació Ciutadana va denunciar la “mala educació” que la majoria de joves optessin per consumir alcohol en altres punts del poble, fet que portarà a replantejar l’oferta de l’any vinent. La CUP va demanar que no es criminalitzés el jovent, sinó que es busquessin alternatives que connectessin amb ells i es potenciés la Castanyada com a tradició catalana.
