L’aprovació recent del Reial decret per a la regularització extraordinària d’immigrants ha situat el debat migratori al centre de l’agenda política i social, tot i que cal esmicolar la lletra petita de la norma per comprendre’n l’abast real. La reforma del Reglament d’Estrangeria impulsada pel Govern central no s’ha plantejat com una obertura de fronteres indiscriminada, sinó com un mecanisme administratiu tècnic per ordenar una realitat existent, adreçant-se exclusivament a aquelles persones que ja es troben en territori espanyol i que poden acreditar la seva presència des d’abans de finals de l’any passat. A través de la simplificació dels tràmits per demostrar l’arrelament social o laboral, la mesura busca treure de l’economia submergida milers de treballadors, atorgant-los una autorització de residència i treball que els permetrà cotitzar a la Seguretat Social i disposar d’emparament legal, convertint-se així en subjectes actius fiscalment i laboralment.
Quan aterrem aquesta normativa nacional a la realitat local de Santpedor, les xifres oficials dibuixen un escenari molt allunyat de la pressió migratòria que viuen altres zones. Segons les dades consultades per Ràdio Santpedor a l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) del 2024 (les últimes disponibles), el municipi presenta una situació d’immigració notablement baixa. Sobre una població total de 7.707 habitants, el municipi compta amb 384 persones de nacionalitat estrangera, el que representa únicament un 4,98% del total. Aquesta dada, inferior al 5%, evidencia que l’impacte quantitatiu de la nova llei al poble serà molt limitat, ja que la bossa de persones en situació irregular dins d’aquest col·lectiu és numèricament reduïda, tot i que la regularització suposarà un canvi qualitatiu vital per a aquells veïns concrets que puguin accedir finalment a un contracte formal.
Per posar en context aquest 4,98%, és imprescindible comparar-ho amb la resta de la comarca del Bages, on les dinàmiques són molt diferents. Malgrat ser un dels municipis amb més habitants de la comarca, Santpedor ocupa actualment l’onzena posició en el rànquing de poblacions segons el volum de residents estrangers. Aquesta onzena plaça situa el poble molt lluny de les xifres de la capital, Manresa, que registra un 20,6% de població estrangera, o de municipis veïns com Sant Joan de Vilatorrada, que frega el 10%. Aquesta posició intermèdia-baixa confirma el nostre caràcter residencial, que, a diferència dels nuclis amb més tradició industrial, ha apropat un perfil demogràfic diferent i manté una pressió migratòria molt més continguda que la mitjana comarcal i catalana.
Finalment, una anàlisi més profunda de les dades de l’Idescat mostra un fenomen d’integració molt significatiu. Si es comparen les 384 persones de nacionalitat estrangera amb les 535 persones nascudes a l’estranger que viuen al poble, sorgeix una diferència de 151 veïns. Aquesta xifra correspon a persones que, tot i haver nascut fora, ja han obtingut la nacionalitat espanyola, completant així el seu procés d’integració legal i administrativa. El fet que prop d’un 28% dels nascuts a l’estranger ja siguin espanyols demostra que la immigració a Santpedor tendeix a l’estabilitat i a l’arrelament, allunyant-se de la idea de trànsit temporal i consolidant un model de convivència on la nova llei servirà per acabar de regularitzar situacions residuals en un municipi demogràficament estable.
