El passat dissabte, 23 de maig de 2026, els boscos de Castellnou de Bages van ser l’escenari d’un important simulacre d’incendi forestal organitzat conjuntament per l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) Defensors del Bosc i la Federació d’ADF Bages-Moianès. Aquest exercici anual, que cada temporada recau en l’organització d’una ADF diferent, va buscar enguany l’entorn de Castellnou per ser un dels nuclis amb la massa forestal més important de la zona.
L’objectiu de la jornada era clar: recrear amb la màxima fidelitat possible l’organització, logística i mobilització que requeriria un incendi real, amb l’única diferència de l’absència de foc.
Una línia de foc de paper de vàter en un circuit de 15 quilòmetres
El disseny de l’operatiu va ser complex i rigorós. Segons detalla a Ràdio Santpedor Fidel Santamaria, coordinador operatiu de l’ADF Defensors del Bosc, es va establir un recorregut circular d’entre 10 i 15 quilòmetres a través de pistes forestals. Al llarg d’aquesta ruta, es van dissenyar 21 punts d’emplaçament estratègics on els vehicles d’emergència havien de posicionar-se. Aquests espais van ser escollits acuradament per permetre l’aturada de la maquinària sense col·lapsar la via, garantint així el pas fluid per a possibles camions de bombers o tractors d’abastament d’aigua.
El mètode per simular les flames va ser tan enginyós com pràctic: es van penjar cartells indicadors i es va simular la línia de foc desenrotllant paper de vàter pel mig del bosc. En alguns d’aquests 21 punts, la línia de foc fictícia arribava a fer entre 150 i 200 metres, assegurant feina intensa per als voluntaris mobilitzats.
Gran desplegament de mitjans i voluntaris
L’exercici va ser una demostració de força i coordinació del voluntariat forestal. Hi van prendre part una vuitantena de voluntaris provinents de gairebé tota la geografia del Bages i el Moianès. Segons l’organització, es va comptar amb la presència de 9 o 10 de les dotze ADF que integren la federació, amb representants de Santa Maria d’Oló, Avinyó, Artés, Calders, Monistrol de Calders, L’Estany, Castellfollit del Boix i Monistrol de Montserrat.
Pel que fa a la maquinària, el simulacre va mobilitzar sis tractors amb cisterna d’aigua, tres camions, tretze vehicles lleugers (pick-ups amb kit d’extinció i motobomba) i tres vehicles per al transport de personal, a més d’un furgó específic de gestió i comunicacions per al punt de trànsit.
El punt de trànsit
La clau per governar aquesta gran quantitat de recursos va ser el “punt de trànsit”, el centre de comandament muntat a primera hora del matí des d’on es coordinava tot l’operatiu. A mesura que les diferents ADF eren activades –les externes van començar a rebre els avisos a partir de les 9 del matí–, els efectius arribaven, s’identificaven i eren derivats als diferents punts d’emplaçament segons les necessitats. En un foc real, aquest punt de trànsit treballa colze a colze amb els Bombers, els quals defineixen la divisió estratègica dels flancs de l’incendi.
Per afegir pressió i realisme a l’acció, la figura del coordinador comarcal i el punt de trànsit, que concentren tota la presa de decisions, no van facilitar les fitxes dels emplaçaments fins a 48 hores abans del simulacre, impedint així que els participants portessin la feina apresa de casa.
Com bé recorda Santamaria, l’essència d’un simulacre és posar a prova el sistema al límit: “L’important és equivocar-se molt, perquè si no ens equivoquem amb un simulacre o unes pràctiques, no val la pena que les fem, perquè no anem a aprendre res. Es tracta d’equivocar-nos per anar aprenent i treballar més bé”.
Autoritats i valoració final
L’intens matí de treball, que per a l’ADF local va començar a les vuit del matí com a “amfitrions del foc” i va acabar a les dues de la tarda, va comptar amb atenció institucional. L’alcalde de Santpedor, Agustí Comas, va assistir al simulacre fent un recorregut complet pel circuit per observar de prop com operaven els diferents equips d’extinció als seus emplaçaments.
Després de l’activitat sobre el terreny, tots els participants van gaudir d’un dinar de germanor. Aquest va servir com a preàmbul del briefing final, una reunió d’anàlisi fonamental on es van repassar les actuacions, les mancances i els problemes tècnics ocorreguts, una tasca vital per continuar millorant el dia a dia de les emergències forestals.
Cal recordar que l’Agrupació de Defensa Forestal Defensors del Bosc és una entitat sense ànim de lucre formada per voluntaris, propietaris forestals i ajuntaments que dona servei a cinc municipis de la zona: Navàs, Súria, Castellnou de Bages, Callús i Santpedor.
