El pregó institucional de la Festa Major de Santpedor 2026 ha anat a càrrec de la doctora Carme Comellas Berenguer, una figura de prestigi reconeguda en l’àmbit de la medicina esportiva i la traumatologia. Amb una dilatada trajectòria com a coordinadora del Centre de Medicina de l’Esport del CIMETIR, docent a la Universitat de Barcelona i col·laboradora en entitats com el CAR de Sant Cugat, Comellas va sorprendre el públic amb un discurs molt proper, emotiu i allunyat de formalismes.
La pregonera va arrencar rialles recordant el moment en què va rebre la petició de l’Ajuntament: estava passejant per Montserrat i, en sonar el telèfon, la seva deformació professional la va portar a pensar directament en una emergència mèdica, preguntant-se «qui s’ha fet mal?». Acostumats a veure figures polítiques o historiadors ocupant el faristol durant les festes, Comellas es va definir amb una gran modèstia: «Jo no soc res de tot això. Sóc només una metgessa», assegurant que al llarg de la seva vida l’únic que ha fet és esforçar-se al màxim per fer bé la seva feina.
El carrer com a font de salut
Havent estat metgessa en Jocs Olímpics i campionats del món, un dels moments més destacats i contundents del seu pregó va ser l’al·legat a favor del joc infantil a l’aire lliure. La doctora va explicar que la decisió de traslladar-se de Manresa a Santpedor fa 45 anys va ser precisament buscant que els seus fills poguessin viure en un entorn on les bicicletes, el córrer pel carrer i el contacte amb la natura fossin el pa de cada dia.
«Un nen que juga al carrer és molt més esportista que un nen de ciutat que va dos dies a la setmana a fer activitat física», va sentenciar Comellas, emfatitzant que el simple fet de saltar, grimpar i prendre decisions a l’exterior és un aprenentatge de vida insubstituïble que millora l’equilibri, la força i la coordinació dels més petits.
La tribu i l’any dels focs
Més enllà de la medicina, la doctora va voler agrair profundament a la xarxa humana que ha trobat al municipi, una «tribu» que, a través de veïns i entitats com el 2×2 Santpedor, l’ha fet créixer personalment i li ha ensenyat el valor de treballar en equip.
També va recordar episodis de fragilitat viscuts al poble on aquesta col·laboració va ser essencial. Concretament, va fer memòria de «l’any dels focs», un moment de molta angoixa pel perill invisible que suposava el fum per als pacients amb problemes respiratoris. En aquella emergència, va haver d’activar la megafonia municipal al costat de l’alcalde per demanar a la població més vulnerable que es confinés a casa i tanqués les finestres.
«Soc de Santpedor»
El discurs va culminar amb una preciosa reflexió sobre la seva identitat i el sentit de pertinença després de 45 anys de convivència. Si bé al principi acostumava a dir que era de Manresa però vivia a Santpedor, l’arrelament al municipi li ha canviat la perspectiva: «Ara dic amb molta satisfacció que soc de Santpedor, però vaig néixer a Manresa».
L’Ajuntament va tancar l’acte institucional fent-li entrega d’un facsímil del primer escut del poble del qual es té constància i de la portada del programa d’aquesta edició, com a mostra d’agraïment per la seva trajectòria i el seu compromís amb la salut del poble.
Finalment, amb una crida a la llibertat, a sortir als carrers, abraçar els amics i gaudir de la cultura, la doctora Carme Comellas va inaugurar oficialment l’esperada Festa Major de Santpedor 2026.
